Tot i que tu no ho vegis, només a Catalunya hi ha més de 120.000
persones grans que conviuen diàriament amb la soledat i
que pateixen greus mancances afectives, físiques i
econòmiques.

Segur que molt a prop teu hi ha una persona gran que no rebrà
una rosa per Sant Jordi. Per què no ets tu qui s´acosti a casa seva
i la hi regali? Un petit detall com aquest la farà molt més feliç del
que et pots imaginar.

El repte és aconseguir que, al menys, 1.001 persones grans
rebin la seva rosa. Col.labora fent-te voluntari per un dia!

Entra a www.rosescontraloblit.com i descobreix com fer-ho.

Participa-hi! Quants més siguem en aquest projecte
solidari, més persones grans podran somriure per
Sant Jordi!

Anna Genís

d’esquenes a Medusa mentre dormia i utilitzant l’escut per veure’n el reflex li va tallar el cap i el va posar en un sac. Ja tornant a la seva terra Perseus va trobar un país on tothom plorava perquè havien hagut d’oferir la seva princesa (Andromeda) a un monstre que assolava el reialme, Perseus es va acostar a la roca on era lligada la princesa i quan va arribar el monstre ….. va girar el cap i va treure el cap de

Medusa del sac, el monstre es va quedar petrificat (literalment).

A ningú se li escaparà la similitud de l’ancestral mite de Perseus (té uns 3000 anys) amb el de Sant Jordi, però, hi ha quelcom més enllà del mite?, doncs pel que sembla sí, cap allà el segle II un legionari romà d’origen pagès (centurió segons altres versions) que es deia Gordius es va negar a abandonar la seva fe cristiana i va ser martiritzat. Naturalment va ser proclamat sant, un dels poquíssims sants

soldats, això passava a la Capadòcia, al cor de l’actual Turquia, quan els soldats de les Creuades van arribar per aquelles llars varen quedar impressionats de que un dels seus fos sant d’aquelles terres … ràpidament la santjordi-mania medieval es va estendre per Europa: patró d’Anglaterra, de Rússia … i de Catalunya, en aquest països trobem de manera recorrent, el seu símbol, la creu de sant Jordi, aquí la trobem a l’escut de moltes ciutats o al del Barça, a Gran Bretanya la seva bandera (la “Union Jack”) ,

combina la X de la bandera escocesa amb la creu de sant Jordi d’Anglaterra, fent aquest original dibuix que aquí ha imitat la Ikurriña basca.

Seguint amb el nostre jove màrtir, com eren temps d’amor cortès ven aviat van incloure entre les heroïcitats del pagès-soldat (segurament copiant la història de Perseus) el rescat d’una princesa d’un monstre terrible: un Drac, símbol del paganisme, això sí, aquest drac va ser derrotat amb brutalitat medieval enlloc de la subtilitat grega de Perseus.

I bé, qui era el drac? segon protagonista de la història. En les antigues religions paganes, sobretot la celta, el drac és un símbol de la deesa Terra, un símbol positiu, els primers emperadors cristians de Roma tenien un tapís darrera el seu tron: un drac amb una llança clavada, símbol de la victòria cristiana sobre la religió tradicional; la veritat és que és un símbol estès per gairebé tot el planeta, els xinesos també el tenen, també en positiu, la difusió d’aquesta figura és tan gran que el científic Carl Sagan va arribar a pensar si no seria una mena de record genètic dels nostres remotíssims avantpassats insectívors, de fa 60 milions d’anys, que devien veure passar els dinosaures des del més absolut estat de terror; algú pot pensar que és una explicació molt portada pels pèls, a aquests els hi diré que, encara ara, a la Xina a els ossos fòssils de dinosaure els anomenen “ossos de drac” i els atribueixen propietats afrodisíaques. En un ordre de coses més proper el drac és el símbol del País de Gales, que així recorda els seus orígens celtes.

La rosa … el tema de la rosa naixent de la sang del drac encara és posterior, del Renaixement, com a mínim, potser molt posterior. La història de sant Jordi doncs ha estat construïda al llarg de més de 2500 anys.

I la princesa?, doncs ningú en sap res … almenys que jo hagi sabut trobar, no obstant la Història es va venjar. Perseus i Draconis són dues petites constel•lacions al nostre cel nocturn, Andromeda és una

Galàxia tan gran com la nostra Via Làctea, formada per milions d’estrelles i situada a un milió d’anys llum de la Terra … al Google trobareu moltes més entrades d’Andromeda que de Perseus … o de Sant Jordi. I és que la Història també és una deesa grega, Mnemosine.

Feliu Guillaumes

Vol dir que a partir d’ara es transforma la web en una web participativa, ja que podeu pujar les vostres fotografies o postals, i que siguin públiques o privades. O be cercar a Flickr, sense sortir de la web, les postals que volgueu enviar. Per l’altre costat, hem obert aquest Blog per a que tothom pugui enviar un comentari sobre Sant Jordi.

El 2.0 vol dir comunicar, compartir, opinar i construir en comunitat.

Es inimaginable que el dia de Sant Jordi (pels nouvinguts sapigueu que és el dia 23 d’abril), no hi hagi parades de llibres als carrers, parades de flors per tot arreu, i moltes d’altres que també s’hi afegeixen.

Tal i com la tradició mana les noies regalen un llibre als nois, i els nois una rosa a les noies. Però com tot ens ha arribat la innovació, i des de fa dos anys juntament amb Kaffa, un megailustrador que fa molts anys amb el que col•laborem en diferents projectes se’ns va ocorre fer aquesta web, amb animacions i fotografies pròpies, i ho varem posar a l’adreça www.santjordivirtual.com i ho varem enviar a amics i coneguts. La sorpresa va ser la rebuda que va tenir, els nostres amics ho enviaren a altres amics i varem tenir moltes més visites que no pas ens pensàvem.

L’any passat varem augmentar el nombre de fotografies, i també va tenir molt èxit. Això ens ha animat a fer un altre pensament, en la era del 2.0, de les xarxes socials, perquè no fèiem un Sant Jordi Virtual 2.0? I aquí el tenim:

• Una web en la que podem enviar les fotografies que volem, que no en tenim? Doncs anem a Flickr i en busquem, que ens agrada una? Doncs l’enviem! Així de fàcil.
• També en el mon del 2.0 no podíem estar de obrir un Blog a on ens agradaria que es parlés de Sant Jordi i el que significa.

Esperem que us agradi.

Anna Genís